El sociòleg Salvador Cardús, ponent del V Congrés de Pedagogia Musical de Catalunya, ha compartit al diari Diari Ara una reflexió sobre la relació entre la intel·ligència artificial, la música i la condició humana.
En el seu article d’opinió, Cardús defineix la música com “l’art més sublim de tots i el que, en la seva més alta expressió, l’execució en viu, és sempre irrepetible i el que més pot trasbalsar l’esperit”.
Davant d’una intel·ligència artificial capaç de produir resultats precisos, ràpids i aparentment perfectes, l’autor defensa que el valor de la música rau precisament en la seva imperfecció. Segons explica, una interpretació musical deixaria de commoure si no hi hagués marge d’error, perquè “no hi hauria la tensió que provoca el risc d’una mala execució”.