Històricament, les innovacions tecnològiques han generat tota mena de pors, d’esperances i de canvis no previstos. Sobretot, perquè transformen els equilibris de poder de cada moment. Per no anar més enrere, són coneguts els de la impremta o el rellotge. Sovint, amb visions apocalíptiques, fins que som capaços d’integrar-les en la conformació de nous equilibris socials, culturals i de poder.
El desafiament actual -els canvis són cada vegada són més ràpids- ens arriba amb la IA, encara a mig desenvolupament. Quines són les seves particularitats? Hi ha raons per a l’actual catastrofisme? Posa en risc el paper de les Humanitats? Quines poden ser les actituds més adequades per aprendre a domesticar-la, particularment en el camp de la cultura?
Salvador Cardús i Ros (Terrassa 1954).
Doctor en Ciències Econòmiques i professor jubilat de Sociologia a la UAB. Periodista. Ha estat convidat a les universitats de Cambridge, Cornell, Queen Mary College de Londres i Stanford. Professor d’Epistemologia de les Ciències Socials i de Sociologia de la Comunicació. Ha investigat en sociologia de la religió, dels mitjans de comunicació i de les migracions i les identitats nacionals. Entre més, ha publicat Plegar de viure (1980) amb Joan Estruch, Saber el temps (1985), El desconcert de l’educació (2000), El camí de la independència(2010) i El temps i el poder (2016). És membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans