Daniel Tosi

Després de començar estudis al conservatori de Tolosa de Llenguadoc, estudià al Conservatori Superior de Música de París, on obtingué sis primers premis; i al mateix temps estudià a la Sorbona, on acabà doctorant-se en Lletres amb una tesi sobre la música espanyola contemporània. Continuà la seva preparació amb Ivo Malec (composició), Pierre Schaeffer i Guy Reibel (composició electro-acústica), i amb Jacques Mercier i Pierre Stoll (direcció orquestral). En el període 1983-1985 va estar a la Villa Médicis, pensionat pel Prix de Rome, i el 1986 el Ministeri d’Afers Exteriors l’atorgà el premi Villa Médicis Hors les Murs que el permetia de realitzar una obra a l’estranger, que va fer a Barcelona.

Ocupà el càrrec d’Inspector de Música al Ministeri (1982), fins que en dimití per poder dedicar-se exclusivament a la composició, la direcció d’orquestra i a l’ensenyament. Al febrer del 1983 fundà l’orquestra de Llenguadoc Rosselló, i la dirigí fins al 2001; el 1996 havia estat cofundador de l’Orquestra Simfonica Empordá Llenguadoc Rosselló, que aplega músics de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i l’Orquestra del Llenguadoc Rosselló.

Cinc anys més tard creà juntament amb Jean Lenert una orquestra de cambra, la Camerata de France, que dirigí els anys següents. Tosi fundà també Aujourd’hui Musiques, un festival de creació sonora que es va fer del 1992 endavant, i va ser nomenat director artístic del CAMPLER (Centre Art Musique Perpignan Languedoc Roussillon). Fundà el “Concurs Internacional de Joves Intèrprets” de Canet de Rosselló i n’és director artístic permanent. Des de l’any 1989 i fins a l’actualitat dirigeix el Conservatori de Música de Perpinyà, una institució que acull 1.300 estudiants i amb una gran influència territorial. Entre els seus molts alumnes ha tingut els seus fills Diego i Thimothée, i la cantant Beatrice Mayo Felip.

Des del 1990, Tosi ha dirigit orquestres com l’Orquestra Simfònica de les Balears, la Simfonietta de la Porta Ferrada, l’orquestra de la RAI de Roma, l’Orquestra Regional de la Bretanya, les de Girona, Torí, Caen, Esmirna, Adana i Ankara, els Solistes d’Europe, TM+ de París… En tant que compositor, a banda de les obres de cambra i simfòniques que s’han estrenat als festivals de música contemporània de Roma, Estrasburg, Torí, Milà, Bourges, La Rochelle, Metz, Caen i altres ciutats, també té una important obra de caràcter pedagògic, amb òperes i contes per a infants. Ha publicat textos de crítica musical.